
15/02 Dalla Piana alla Pampa: Spazio Culturale Piemontese di Saluzzo

Na frisa ‘d ti, na gossa ‘d vita
n’amis ch’a passa e ch’am dis: ciao!
E peui pa pì sërché ‘nt la vita
core da press a seugn già frust
Na frisa ‘d mond: strenze le man
resté ‘ncantà a guardé la lun-a
speré ch’at manda ‘n pò ‘d fortun-a
dete ‘n basin …
E a l’é tut si… a l’é la vita
as dis: – a l’é pòch- ma scotme mi: ferma ‘l biròcc
përchè ‘n bel di, na sèira ‘s ferma ‘n cel la lun-a
e dà speranse gnanca pì un-a …
Parèj ‘d mi adess …
ò com’am basterìa na frisa ‘d ti …
Girand, la vita a l’é rivà da ti
girand, girand, a l’improvis
an sël me cusin a-i é tò soris
Ant l’aria tò profum…
am carësso le toe man…
ël temp a l’é sensa fin, i speto con ti doman
A sarà ‘n bel di ‘d canson ch’i ‘nventerai për ti
a saran tante emossion
che ti it vivras con mi
La vita, come ‘n fium, a va ‘n pressa
mè temp për man con ti …
confessa: it ëm ëspetave si
Scota vita: ‘l temp ch’a passa mi i veuj nen ch’a sìa perdù
i veuj passelo ‘nsema a ti, con gòj, amor e speransa
I veuj sërché ij soris ëd la gent ant j’euj ‘d chi a spera
ant lë sguard ëd chi a la perdù
e parleje dël mond ch’a gira ‘ncora
I veuj sërché ‘l baticheur dij mè pì bèj pensé
canté le mie canson pì bele, cotlosé[1] ij mè seugn
antant che ‘l temp a passa
Chi am vorrà bin për sempre …?
i lo capirai da j’euj ch’a brilo …
An sostansa, vita, quand ch’a sarà finì ‘l mè temp
i veuj che ij mè seugn pì bèj a-i pòrta via quaidun
quaidun ch’a l’ha vorsume bin dabon
quaidun ch’a resta sì ‘nt ës mond …
[1] Verbo ascoltato dall’autore nella sua infanzia ma non usato nella cosiddetta koinè; il Vocabolario Piemontese di Camillo Brero, qui usato come riferimento, per coccolare propone poponé o sulié
Vive ‘n pòch pì ‘n là, guardé la vita core
come na masnà ch’a gieuga e anventa na stòria tuti ij di
ma ti it ses sempre si ‘nt ij pé, mè cheur pien ëd magon mufì
Scusa vita… e va, continua a core, mi i starai pì ‘n là
s’it casche e t’antrape, ij mè magon mufì mi i-i pòrto ‘nsema a mi
ti it j’avras nen ant ij pé … rassegn-te pa!
Va lontan e serca ‘dcò për mi
col prà, col cel për gieughe ‘ncora … vita
stete sempre adòss … stà atenta vita: it casche e të s-ciape j’òss
J’ani ch’a passo a divento come ‘l fer
e a pèiso ‘nt ëst’infern dël temp passà ch’a brusa ‘ndrinta al cheur
Ti lontan, magari ‘n pòch pì ‘n là, fà finta ‘d gnente
e ciam-te ‘ncora VITA, vita sensa temp, regal dal cel, poesìa
për feme content
St’òmo da gnente ch’anventa ‘ndrinta ‘d mi ste scuse, di për di
për nen paghé la sal, ës folaton falì, lassom-lo perde e ‘ndoma ‘n pòch pì ‘n là
dame na man, provomje ‘ncora, vita …
Ant ël cel na nivola as trasforma e a diventa na montagna ‘d seugn
ch’a vivo e a divento la mia stòria tuti ij di
e ij mè magon mufì i-j dësmentio ‘nsema a ti …
It divente granda cita … e tò cel a sarà bleu
na nivola a peul nen fërmé l’asur
Vòla e tira fòra la fòrsa dij pensé
it divente granda, cita e ‘ntorn a ti a-i sarà ‘l seren
It vorras bin … nen sempre ricambià
peui quaidun la tenerëssa ‘t pòrterà
Quaidun a sarà con ti për fé ‘l senté
quaidun për condivide ij tò pensé
S’it peule, fà nen seufre gnun
doman a l’é ‘n bel di për ognidun
Ognidun ch’a sent ch’a peul speré
ant l’amor e ‘nt l’amicissia, e ‘n col senté
It divente granda, cita; it anvente tò doman daje coragi al cheur e fòrsa a le toe man …
Mi im fërmo sì, magari… a passerà … vestìa a festa
ma ‘d mi as n’ancòrzerà …?
A l’é mej ch’im buta na facia ‘n pò simpatica
i peuss canteje Help, Yesterday; recité Prevert …
I peuss anventé na stòria misteriosa, baravantan-a …
për feje colp …
E mentre i speto… magari
dediché ai mè seugn na canson neuva
robé al vent un buf, n’emossion …
scrive ‘nt ël diario dij pensé (coj d’jer)
che mi im fërmo sì …
sì… im fërmo sì…
quàidun a riverà, mentre la lun-a la facia a cambierà
i veui soride al destin misterios e ‘dcò ‘n pò noios e la felicità, vëstìa a festa, ‘d sigur a passerà …
Andoa it ses-to mè amor, it ëm pense?
stassèira a ca i veuj contete còse bele
e… la malinconìa lontan da ti
Tuti ij di, an tornand la sèira,
mi i l’hai an ment tò soris ch’am consola
e ‘nt ël cheur d’ambrassete
an guardand la lun-a ‘n cel curiosa …
Ma i soma strach e s’andurmoma …
strach ma ambrassà, mè amor
speroma …
I sai nen come fé për dite
na còsa ch’am fà magoné
na còsa che ‘l cheur a veul dite
ma che ij laver a san nen prononsié
Jer sèira për un moment…
però it lo giuro, un moment cit così
mi i l’hai chërdù ‘d podèj fé a meno
i l’hai chërdù ‘d podèj fé a meno ‘d ti
Ma mentre mi it dësmentiava
it l’avejsse vist: ël ciel l’é diventà scur
e peui quand mi i l’hai pensate torna mia
a l’é vnuje ‘l sol, a des ore ‘d sèira …
e mach për mi