Ël temp perdù – Le temp passé)

Për tute le veje madame

vint’ani a l’é na bela età :

ij mè vint’ani a l’han lassame

e, për boneur, a son pì nen tornà.

N’età che, mach a ricordela,

a l’era bruta da fé scheur

adess am toca fin piorela :

a l’é mòrta, a l’era ‘l boneur.

A l’é sempe ‘l pì bel ël temp perdù :

cand che Catlin-a a-j fà la festa

an toca përdoné coj ch’a n’han ofendù.

Ij mòrt a son tuti gent onesta.

Peul esse ch’it ricòrde ancora

cola stagion dij nòstr amor,

a l’é na stagion durà mes’ora,

gnanca ‘l temp ëd sent-ne l’odor.

A l’ha gnanca fane meravija

cand col amor a l’é ‘ndà a rabel

ma adess ch’a l’é scapass-ne via

i lo pioroma com’ël pì bel.

A l’é sempe ‘l pì bel ël temp perdù :

cand che Catlin-a a-j fà la festa

an toca perdoné coj ch’a n’han ofendù.

Ij mòrt a son tuti gent onesta.

Im son butà la vesta scura,

i l’hai fàit la ghigna adolorà

për compagné a la sepoltura

un mè amis ch’a l’ha tirà ‘l fià,

un lasaron ch’as conossìa

mach ch’as sentèissa dine ‘l nòm,

ma ‘l diav a l’é portass-lo via,

a l’é mòrt, a l’é ‘n galantòm.

A l’é sempe ‘l pì bel ël temp perdù :

cand che Catlin-a a-j fà la festa

an toca perdoné coj ch’a n’han ofendù.

Ij mòrt a son tuti gent onesta.