Ël nòno – Grandpêre

Me nòno as n’andasìa content

vers cola età davsin-a ai sent

cand che la mòrt, sensa parlé,

a l’ha tiraje ij pé.

Cand l’era viv a l’avìa donà

tant ëd col boneur a soe masnà

che noi i l’avìo l’impègn ëd bin

sotré ‘l meschin.

Noi i soma andà, sensa contant,

caté na bela cassia ma,

për via dij sòld a-i era ‘n mercant

ch’a në spetava con ij brass ancrosià :

“Dal mè maslé nen ëd sòld, gnente cotlëtte

“e da tòta Rosin nen ëd sòld, gnente marchëtte;

“ij mòrt ëd bassa condission

“a son nen ëd mia giuridission!”

Mi i l’avìa eredità dal nòno

un pàira dë stivaj frust;

s’a-i é dij càuss che a vòlte as perdo

ël mè a l’é rivà giust.

Da alora col monsù, cand va a mëssa an cesa (bis)

a sta sempe an pé

përchè an sël daré

a l’é vnù bòrgno ‘d na ciapa e mesa.

Bon parìn

gnente sagrin

pijtla mach nen

che noi it sotreroma pròpi com’at conven.

Lòn ch’a la fin a convenìa ‘d fé

Pr’ël pòver nòno da sotré

A l’era për noi ëd rangesse con

cassie d’ocasion.

I oma scambià n’etto ëd salam

con ij quatr ass d’un mòrt ëd fam

ch’a l’era tròp bon për fé un tòrt

a un colega mòrt.

Peui i soma andà, sensa contant,

a caté na caròssa, ma

për via dij sòld a-i era ‘n mercant

ch’a në spetava con ij brass ancrosià :

“Dal mè maslè nen ëd sòld, gnente cotlëtte

“e da tòta Rosin nen ëd sòld, gnente marchëtte;

“ij mòrt ëd bassa condission

“a son nen ëd mia giuridission!”

I l’hai daje ‘n càuss, ma gnun ch’am ciama

andoa mi i l’hai colpì

përchè, s’a-i fùissa na madama

a-j farìa nen piasì.

Da alora col monsù, cand va a mëssa an cesa (bis)

a sta sempe an pé

përchè an sël daré

a l’é vnù bòrgno ‘d na ciapa e mesa.

Bon parìn

gnente sagrin

pijtla mach nen

che noi it sotreroma pròpi com’at conven.

Lòn ch’a la fin convenìa ‘d fè

Pr’ël pover nòno da sotré

A l’era ‘d carielo e peui, pass pass,

trasportelo a brass.

S’a l’avèissa rivivù ‘n moment

nòno a sarìa stàit bin content

d’andess-ne a la ca dël sotror

c’me n’imperador.

Peui i soma andà, sensa contant,

a caté n’aspersòri, ma

për via dij sòld a-i era ‘n mercant

ch’a në spetava con ij brass ancrosià :

“Dal mè maslé nen ëd sòld, gnente cotlëtte

“e da tòta Rosin nen ëd sòld, gnente marchëtte;

“ij mòrt ëd bassa condission

” a l’han nen la mia benedission!”

I l’hai pijà col fieul ëd bon-a mare,

mes prèive,  mes mercant,

i l’hai daje un càuss an nòm dël Pare,

dël Fieul, ëd lë Spirit Sant.

Da alora ‘l prèive, cand ch’a dis mëssa ‘n cesa (bis)

a sta sempe an pé

përché an sël daré

a l’è vnù bòrgno ‘d na ciapa e mesa.

Bon parìn

gnente sagrin

pijtla mach nen che noi it sotreroma pròpi com’at conven.