Serenada a mama

Lun-a s’it ses n’amisa fame ‘n piasì

Pòrtje sta serenada a chi ‘t sas ti

Disje ch’i-j ciamo scusa s’i son nen bon

A dije ch’i-j veuj bin, disje ch’l’ha rason

Disje che an fond al cheur i son nen cambià

Ma ch’a l’é tant dificil resté masnà

Ël temp a passa e ij gagno a son pì nen lor

Ël vent sensa savèj a pòrta via le fior

La gioventù a s’ancioca d’amor e d’amis

Antant che l’arcansiel

pian pian a dventa gris

lun-a, da brava, fomje st’amprovisada

sensa dësvijela pòrtje sta serenada

lun-a ti che ij poeta it fas sospiré

lun-a stà nen lì fërma, date da fé

lun-a fa nen la fòla e regalme ‘l deuit

për dije bon-a neuit, mama bon-a neuit.